dijous, 14 de juny de 2012

A per un dels reptes!

Be, ja no queda practicament res per començar Terra de Maquis, un dels reptes que tinc per aquest 2012.

Les ultimes setmanes he entrenat força i estic una mica cansat, espero que d'aquí a dissabte les cames ja tornin a estar millor, i si no, dons tampoc passa res, tardaré una micona mes i ja esta. :)

Entre les ultimes activitats, hi han 2 que em varen fer prou gracia.
La fira de Test the best ( que organitzava la revista Bike per el seu 20 aniversari ) i on entre altres activitats, hi havia una marato d'uns 42km que vaig corre amb la One9 de la foto.

Ja m'agrada anar a Madrid de tan en tan. Veig als amics que viuen lluny i ens passem el dia parlant i veien bicis. Genial! La pega es que aquests dies no puc entrenar i aixo mai pot ser bo. Aquest cop per aixo, com ja teníem previst que seria una fira mes tranquil·la que Festibike, em vaig apuntar a la cursa de diumenge.
Ens enduiem 2 bicis a la Fira, aixi que tenia de corre amb una de les 2. Una Jet9 RDO (molt similar a la meva) i una One9 rigida i singlespeed (res a veure amb la meva) aixi que estava clar, la One9!
Els dies abans vaig estar preguntant per el recorregut i per el que em deien, no podia ser mes equivocada la opció rígida sinlge, però vaig pensar que 42km per malament que em fossin, tampoc podia tardar tan.
Total, la sortida com sempre (molt endarrerit), mica en mica anar passant gent fins que de cop em diuen que vaig el 20. Carai!  La bici anava estupenda. Lleugera,rapida... a les pujades no parava d'agafar gent, i en alguna de les baixades mes tècniques també! El pitjor eren els trams plans, on un plat mes gros m'auria anat genial, igual que en algunes baixades de pista, on la gent em passava a fondo. De pujades en vaig fer 2 a pota, però quan em baixava, mirava enredera i els demés també anaven a peu, aixi que tampoc hi perdia tant.
Al final 2hores 30 i setè a la classificació general.

-L'altre aventura que em fa especial gracia, es la pujada al Balandrau que varem fer aquest diumenge passat amb els amics de l'Escapa.
Feia anys que volíem pujar-hi i ja anava siguen't hora.





Que macus nosaltres!

-Entre Madrid i el Balandrau (apart d'entrenar molt com ja he dit) vaig anar amb el Sergi a fer la tramunbike. No es tan emocionant com les altres aventures, pero la cursa en si va ser genial. Un recorregut molt dur, tot ple de corriols i trialeres de les que posen els pels de punta. Al menys a mi.
Com el Sergi quan va fer l'inscripcio no va comprar el billet de bus, varem fer la burrada del mes.
A quarts de 5 del mati baixava amb la bici cap a Bigues, on amb el Sergi aniríem cap a Salt que es on acaba la tramunbike. Aixi que deixem la furgoneta i a 3/4 de 6 començàvem a pedalar cap a Les Presses, que es d'on surt la cursa. Arribem amb el temps just per recollir els dorsals i començem a pedalar, però ja amb 50km a les cames.
Després de la primera baixada ens varem perdre un grupet, però finalment varem recuperar el traçat i aixi seguir amb el recorregut. Tenia les cames prou trinxades i sort que les baixades em feien treure un somriure, per que encara auriem patit per acabar.
Al final una posició molt discreta, però esta clar que no era el nostre objectiu arribar dels primers.
En total ens varen sortir uns 110km i fins dimecres no vaig ser capas de tornar a pujar a la bici.

Mes... si, a Madrid, apart de veure i remenar les noves rodes i forquilles de Formula, vaig estrenar un dels nous sillins d'Ergon. M'encanta!



I ja per acabar, dir que conec a l'Ada, el Dani Llorens i al Pau Zamora. Que últimament han col·leccionat un grapat de podis i segur que en breu en cauran mes. Seguiu aixi!





A per Terra de maquis! He de dir que fotia molts anys que no estava aixi de nerviós per una cursa, quina emoció!  :)

5 comentaris:

Ada ha dit...

Tu nerviós? quina por!!

Per cert, sort que et passaven volant a les baixades amb la single, eh! quans te'n van passar 1?? perquè per fer 7è... més aviat en vas passar a moltíssims!
Que xulo el Balandrau!!!!

Santi ha dit...

Ja queda poc... en breu ens veiem lluitant per ser biMaquis!!!

Francesc Calvo ha dit...

Ada... (-La bici anava estupenda. Lleugera,rapida... a les pujades no parava d'agafar gent, i en alguna de les baixades mes tècniques també!)
A les baixades rapides em passaven, però desprès venien pujades i clar... :)

La pujada al Balandrau brutal i el que ens espera aquest finde ja no us dic res.

Jo ja mateix vaig a dormir pensant en ser biMaqui!

Santi ha dit...

Ja som biMaquis!!!!!!!!!!!!!!!!! Un cap de setmana genial!

Clara ha dit...

Vaaa si sempre esta plorant i desprès zasss...Sembla que ja has après a baixar, així dons jo podem quedar jaja